Qui sóc?

Públic

Em dic Pol Aranda Girona, tinc 33 anys i visc a Terrassa. Em considero una persona molt implicada amb el meu entorn; m’agrada participar en espais socials per intentar aportar el meu gra de sorra a la comunitat, sobretot en temes de solidaritat i de cures. D’altra banda, per a mi, la família és un pilar absolutament fonamental. De fet, a casa tenim un lema: “Talde bat gara”, que en euskera vol dir “som un equip”. És la nostra manera de fer pinya i recolzar-nos quan venen moments complicats. Crec que és una filosofia que m’ha marcat molt i que aplico en tots els aspectes de la meva vida.

A nivell d’estudis, el meu camí no ha estat potser el més lineal. Vinc d’haver fet el batxillerat social, però em vaig llançar de ple a la tecnologia fent els graus superiors de DAM (Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma) i DAW (Desenvolupament d’Aplicacions Web). Aquesta formació em va donar una base molt sòlida en programació, disseny web i resolució de problemes. Vaig estar uns anys treballant precisament de programador web. M’agradava, però em faltava motivació i il·lusió. Va arribar un punt en què em vaig adonar que necessitava una feina amb un impacte social molt més directe, que anés més enllà d’estar vuit hores davant d’una pantalla.

Així que fa quatre anys, vaig fer un canvi de rumb cap al món de l’educació. Actualment soc docent en un institut, on faig de coordinador i tutor a l’FP Bàsica d’informàtica. És un repte molt exigent diàriament perquè molts d’aquests alumnes venen de trajectòries vitals o d’aprenentatge força complexes i necessiten atenció. Però, alhora, és la feina més agraïda que he tingut quan veus que comencen a avançar. També faig classes a grau mitjà, que, tot i ser educació postobligatòria, també et trobes alumnes molt desmotivats. Penso que, des de fa uns anys, la tasca de docent està evolucionant. Cada cop és més important trobar la manera de motivar l’alumnat i, en canvi, no tant d’explicar conceptes. Tot i això, penso que he trobat l’equilibri perfecte: un camí on puc aplicar allò que m’agrada (la informàtica) a allò que em motiva (l’educació i l’acompanyament).

I per què cursar el grau de Multimèdia en aquest moment? Doncs ho faig principalment per dos motius molt pràctics. El primer, i sent totalment transparent, és perquè m’he adonat que sense un títol universitari em quedo curt de punts a la borsa de treball de docents. Obtenir aquesta titulació és una molt bona manera de millorar la meva posició i de consolidar el meu futur laboral. El segon motiu, que és el que més m’empeny acadèmicament, és perquè vull barrejar al cent per cent la meva part tècnica amb la meva vessant pedagògica. Com a docent, dominar aquest àmbit em permetrà dissenyar millors experiències interactives, així com crear aplicacions atractives i recursos digitals que realment serveixin a l’aula per captar l’atenció dels joves. En definitiva, començo aquest repte amb ganes d’aprendre, de créixer personalment i d’oferir solucions més creatives en el meu dia a dia.